Fem comarca, millorem els serveis

La nova onada neocentralista que estem vivint en estos moments a Espanya està usant el conflicte català com a excusa per a retrotraure’ns cap a plantejaments del passat, quan tot el poder estava concentrat als ministeris de la capital espanyola i les seues decisions es gestionaven a través de «Las delegaciones provinciales». Algunes de les propostes que fan actualment PP i C’s de retorn de competències de les autonomies al govern central fan olor de naftalina, a part de ser absolutament irresponsables de cara a un futur de convivència i equitat entre els espanyols que ells diuen defendre tant (a no ser que pensen que hi ha espanyols de primera i de segona, igual que pensen que hi ha llengües de primera i de segona).

Una de les premisses essencials de la nova democràcia nascuda amb la mort del dictador era acostar les decisions i els serveis a tota la ciutadania, a través de les comunitats autònomes (encara que mantenint estructures decimonòniques com les diputacions provincials, que moltes vegades han sigut -i encara ho són, en part- un poder paral·lel de control polític per la dependència econòmica dels xicotets municipis). La necessitat de millorar la gestió de determinats serveis ha fet que, al País Valencià, a falta de desenvolupar la Llei de Comarcalització de què parla l’estatut d’autonomia (que sí que funciona en altres autonomies com Aragó i Catalunya), s’hagen creat nombroses mancomunitats de municipis, comarcals o intermunicipals. Aquest últim és el cas de la nostra comarca, en què ja fa molts anys que funcionen les mancomunitats de la Baronia i la de les Valls per a gestionar serveis comuns de recollida de fem, serveis socials, foment de l’ocupació, etc.

La nostra és una comarca especial: és la més petita de les comarques valencianes, té com a capital una ciutat on viu el 72% de la població (65.000 dels 90.000 habitants comarcals), i de la resta de municipis només Canet supera els 5.000 habitants. Els intents que hi ha hagut -uns quants, i des de ja fa molts anys- sempre han xocat amb la desconfiança dels pobles cap a Sagunt (i això sense remuntar-nos a les seculars disputes per l’aigua del Palància) i els sempiterns recels entre els dos partits (PP-PSOE) que tradicionalment s’han disputat l’hegemonia electoral comarcal. Compromís sempre ha reivindicat -abans com a UPV o com a Bloc- la necessitat d’articular una realitat flagrant i necessària, i ha intentat diverses vegades reunir a les forces polítiques per arribar a un acord. La seua irrupció amb força en els municipis del Camp de Morvedre, i sobretot la voluntat de “fer comarca” dels seus representants (amb Quico Fernàndez al davant de l’alcaldia de la capital) pot ser crucial perquè l’organització comarcal vaja avant amb trellat i eficàcia. A poc a poc, però de manera decidida.

Ara, per sort, pareix que les coses estan canviant. El passat mes d’octubre les Corts Valencianes aprovaren la Llei de Mancomunitats Comarcals (que el PP, a través del contrapoder de la Diputació d’Alacant ha recorregut davant la justícia -com ja va fer amb la Llei de Plurilingüisme), que pretén regular i afavorir la seua constitució. I al Camp de Morvedre s’ha iniciat, per fi, el procés de creació.

Obligats per les circumstàncies, certament, perquè és necessari crear l’organisme que gestione el transvasament de l’aigua del Xúquer (amb la particularitat que el consorci inclou Almenara i no en forma part Segart).

Però és un primer pas, i és ben cert que per aconseguir subvencions serà molt més fàcil a partir d’ara concórrer com a comarca, o que la promoció turística en l’àmbit comarcal ens interessa a tots els municipis. I que pas a pas, estudiant bé els serveis i les possibilitats de gestió, s’obri una gran possibilitat de millorar els serveis a tota la comarca (el transport, per exemple) i de fer-ho de manera eficaç.

Esperem que totes les parts implicades posen de la seua part per a salvar les reticències i que puguem brindar pel naixement i una llarga vida a la Mancomunitat del Camp de Morvedre.