Perplexitat i indignació.
Aquestes paraules defineixen el que va passar al ple del darrer dijous, en relació a la proposta del grup municipal de Compromís sobre “l’adequació de les ordenances i altres serveis de l’ajuntament per aconseguir una igualtat en matèria lingüística”.
En ple segle XXI i contravenint l’article set de l’Estatut d’Autonomia Valencià, en les comunicacions oficials del nostre Ajuntament, decrets, ordenances, publicitat, etc, es prioritza l’ús exclusiu del castellà, on el valencià queda relegat a un fet testimonial, i es trenca així el principi d’igualtat lingüística al que tots els valencians i valencianes tenim dret.
La proposta finalment va ser rebutjada amb l’abstenció dels grups municipals Agrupación Canet, PSPV, i C,s, votant en contra el PP que va fer valer el vot de qualitat de l’alcalde per tombar la moció.
La intervenció del Sr Rambla va ser delirant. Calia pessigar-se les galtes, fregar-se els ulls per adonar-se que no ens situàvem en un altre mon paral·lel, i que efectivament estàvem a Canet. Per al representant d’aquesta agrupació l’idioma discriminat a Canet és el castellà. Sí, sí, el castellà, així de clar, nyas coca!.
Amb aquest inici la cosa prometia, sobretot tocant-li el torn al Sr. Bayona, representant de Ciutadans, partit que com tots sabeu ens tracta d’aldeans. I així va ser, no hi hagué sorpresa, després d’una passa paraula i alguns comentaris que sols ell entengué, finalment votà abstenció. Gràcies.
El representant del Partit Socialista del País Valencià, sí, llegiu bé, del País Valencià, tampoc va defraudar. El Sr Peris va ser fidel al principi Marxista (de Groucho, no sigueu mal pensats), “jo tinc els meus principis, si agraden bé, i sinó els canvie.” Doncs bé, començà la seua intervenció donant suport a la moció presentada per Compromís, però poc després, en el segon torn de paraula, entrà en la seua neurona el principi dels tres germans, i en un tres i no res, canvià el seu parèixer votant abstenció. Sí, us podeu galtejar la cara si voleu, abstenció!.
Tots sabem que en el PPCV no són valencians, són valencianíssims, no són anticatalans, són anticatalaníssims, no són blavers, són blaveríssims. Amb aquestes credencials i el seu passat de saqueig econòmic, institucional, financer i cultural, els de Canet no ho tenen clar, ho tenen claríssim, ho porten en la sang. Per això, per mostrar fidelitat i estima al seu poble voten en contra de la seua llengua, voten contra la igualtat lingüística que recull l’Estatut d’Autonomia de l´any 82. Ja dic, valencianíssims.
Per rematar la vesprada trobava a faltar els vells temps d’Alfonso XIII, del comte de Romanones, de Cánovas del Castillo o Miguel Primo de Rivera. Aquells temps en què aquest país gaudia d’una monarquia putera, corrupta i dictatorial, on les llibertats eren un conte de fades i la fam era el pa dels treballadors. Ho podeu creure?, us ho jure, aquesta monarquia és la que defensava al plenari el Sr Benito!!, gran lliçó d’història!! sort que no hi havien menors.
Ara, després d’aquest trauma, si voleu, ja podeu deixar de pessigar-vos les galtes, fregar-vos els ulls i galtejar-vos la cara, agafeu directament un martell i colpegeu-vos el cervell, potser enteneu alguna cosa, igual enteneu perquè voten així.