[SAGUNT] Terersa Garcia: “El PP deu remar cap a una gestió d’envasos comuna i que beneficie al ciutadà, no sembrar la confusió per a tapar les seues negligències del passat”

Des de Compromís no s’enten la histèria del PP al respecte de la política de gestió de residus d’envasos, a no ser que estiga seguint el dictat d’ecoembes i no dels interessos de la ciutadania i de la sostenibilitat en general.

Li demanem al senyor Muniesa que no confonga a la ciutadania. Res te a veure un sistema integral de recollida d’envasos, amb un sistema de devolució. I res te a veure, a més, a més els plantejaments que s’han fet històricament des del consorci, per ajudar des de les institucions publiques a millorar els sistemes de captació d’envasos.

El consorci sempre ha plantejat com una opció a estudiar tractar de forma directa la gestió dels envasos, fer d’ecoembes, per entendre’ns. Ja que debut als rendiments de la planta, sobre tot amb la implantació de la recollida de matèria orgànica, era possible captar més i millor material, res te a veure aquesta proposta amb el que insinua el PP respecte dels sistemes de retorn.

Actualment tenim un sistema de captació d’envasos, el sistema SIG gestionat per ecoembes, que deixa fora del circuit de captació el 50% dels envasos que es produeixen, els quals acaben en la mar, o abandonats en camps i rius. És el que es coneix com fenomen de littering i és el que acaba formant illes de plàstic als oceans.

Els sistemes de devolució o retorn, són sistemes complementaris als integrals que directament bonifiquen a la persona que recicla, quan retorna el seu envàs, però no suposen cap augment en el preu dels envasos, per què aquest augment, efectivament, es retorna. Si suposa però, que eixe augment l’adelanten els productors dels envasos, que ajudarien, amb eixe augment necessari, a la lluita contra els envasos abandonats i que actualment ningú fa front.

A dia d’avuí hem de tenir en compte que allò que paguen els envasadors quan posen una botella de plàstic en circulació, no és el total del que costa reciclar eixe envàs, siguent el ciutadà qui paga fins a tres voltes eixe cost, la primera, de forma directa, quan compra l’envàs i la segona i tercera, de forma indirecta, haja o no comprat cap envàs, quan paga la seua taxa de recollida, per que el sistema de contenidors groc i blau està integrat en el servei de recollida municipal pels convenis que la Conselleria de medi ambient signa amb ecoembes i que després deuen ratificar-se a través de ple.

En este sentit, encara arrosseguem la pèssima gestió de la senyora Bonig i el PP que negociaren un conveni on els ajuntaments havíem d’acceptar unes condicions desfavorables respecte dels dèficits de tarifa en la recollida. “Per exemple, en Sagunt, com ja denunciàrem fa un any quan l’ajuntament va fixar una posició clara i unànime al respecte, la recollida dels contenidors groc i blau ens costa al voltant de 550.000, dels quals ecoemebes només ens retorna al voltant de 150.000, deixant un dèficit de tarifa al voltant de 400.000 euros, que si s’hagés negociat un conveni marc millor podíem estar cobrint-los “

Igual ocorre amb el dèficit de tarifa respecte de la gestió i tractament, per què igual que li ocorre a l’ajuntament amb la recollida, li ocorre al consorci amb el tractament i es produeix el tercer peatge en la taxa ciutadana que estem cobrint tots i totes, quan eixos recursos els correspon a ecoembes i als envasadors cobrir-los, per baixar les taxes o per tindre millors sistemes de recollida.

Amb ecovidrio no ens passa per que ecovidrio financi el seu servei de recollida amb el que obté del vidre que recull i cada dia millora rendiments, invertint la millora en el seu propi servei. “És qüestió de triar allò que siga més rentable per als i les ciutadanes de Sagunt, i que més contribuïa a millorar els rendiments de reciclatge” indica la diputada i exregidora de medi ambient “No hem d’obrir una batallla de quin sistema és millor, eixe no és el debat. Hem d’establir els nostres objectius responent al repte de com reciclar millor i com aconseguir que tot el plàstic, el cartró i el vidre que utiltzem es puga reciclar. Qualsevol mesura que no afecte a la butxaca del ciutadà que recicla i que millore el sistema ha d’estudiar-se de forma oberta.”
Ens estranya que en aquesta qüestió, ja no el PP, però si el Sr Muniesa, jugue el paper de hooligan, igual que la Sra Bonig, quan en la nostra ciutat estem tenint un comportament exemplar en matèria de reciclatge. Estem perfeccionant sense cost per al ciutadà el sistema de recollida selectiva i tractament del fem orgànic. Estem millorant, malgrat les condicions desfavorables amb les que treballem, la millora dels contenidors d’ecoembes sense cost per al ciutadà a càrrec de part d’eixe dèficit que caldrà aclarir, estem millorant els rendiments de recollida de vidre, on estàvem per darrere d’allò que es suposa a una ciutat com la nostra. S’està treballant amb el consorci per a completar la informatització dels eco parcs. Immersos en eixe procés d’innovació i oberts a seguir millorant per què no es pot contemplar la possibilitat de que puntualment s’estudie el funcionament de sistemes de devolució, fora de l’àmbit de la taxa municipal? En definitiva, no s’està fent més que donar compliment a la moció que vam acordar fa un any i baix la meua opinió, estem obrint la porta de la innovació al foment del reciclatge sense cost per al ciutadà. Cal però, tindre una visió oberta i deixar d’utilitzar els residus com a eina política. Es cert que la gestió de residus reglada i amb control té una vida curta, a penes 20 anys, però d’igual forma que ningú discuteix que qui més aigua consumeix pague més rebut, en matèria de residus, amb la tecnologia corresponent, arribarem també a establir tarifes en funció del consum”

Teresa Garcia, diputada en València i secretaria de política municipal a Sagunt, “quan l’etapa actual estiga en total funcionament en quan a la la recollida selectiva i s’hagen superat les mancances que tenim detectades amb els sistemes integrals, analitzarem altres vies d’acció. Mentre, res del que es realitze a modus d’estudi tindrà un caràcter genèric, ni afectarà als sistemes actuals, però tampoc hem de renunciar a sistemes que països com Suècia, Noruega o els països bàltics, els estats més avançats dels EEUU i Austràlia, per exemple, tenen ja en funcionament. Son models d’excel·lència i per tant no podem deixar de tindre’ls en consideració”

Arxivat en: Ajuntament, Comarcal, sagunt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *