Emulant al “jefe Rajoy”, l’alcalde d’Albalat dels Tarongers –Filiberto Prats, PP- afirmava la setmana passada sobre les bases del concurs per a la concessió de la cafeteria de la Llar dels Jubilats que llevat d’un parell de coses sense importància (l’horari i no sé què més) les bases són les mateixes que les de fa quatre anys. Per a dir això s’ha d’estar molt segur, i més tenint en compte que dos de les candidates tenen llaços familiars directes amb tres dels cinc regidors populars. Perquè les bases no són exactament iguals. Els ho expliquem i després vostés mateixos decideixen.
Primer detall sense importància: el 2008 els licitadors partien de 9.600 euros anuals a l’alça, és a dir, 800 euros mensuals com a mínim (pareix que s’ha pagat més del doble durant els últims quatre anys); el 2012 els licitadors poden oferir com a màxim els mateixos 9.600 euros anuals, és a dir, que no pagaran més de 800 euros mensuals. En altres paraules, l’ajuntament renuncia d’entrada a ingressar mensualment 200, 300, 500… euros més que poguera oferir el millor postor. Igual, igual, no pareix que siga.
Segon detall sense importància: els criteris de puntuació per a l’adjudicació no coincideixen en res. Només coincideix la redacció del primer criteri (idoneïtat de la persona per a la prestació del servei, tenint en compte la informació de la junta directiva dels jubilats), que abans valia fins a 3 i ara fins a 4 punts.
El 2008 es completaven els 10 punts amb: el cànon oferit (fins a 3 punts), millores (fins a 2 punts) i estar inscrit com a demandant d’empleament i ser major de 45 anys (2 punts).
El 2012 es completa la puntuació amb: millor proposta de preus per als jubilats (fins a 3 punts), empadronament i residència mínima d’un any (1 punt), cànon oferit (1 punt) i millor proposta de preus al públic (1 punt).
En fi, que a part d’estos dos detalls sense importància, la resta sí que és molt semblant. No ens agrada que ens prenguen el pèl. El poble d’Albalat perdrà diners durant els pròxims quatre anys per unes bases que no són en absolut les mateixes que hi havia. I s’ha de saber. L’alcalde també afirmava al diari que passara el que passara es (mal) parlaria. I no ens estranya gens.
Lluís Alcaide Balaguer
(Portaveu de Compromís-Camp de Morvedre)